La Cèlia sap on ha de respirari em fa lloc a l'assaig del cor.Fa vint anys que anem a la segona.Quan ella s'equivoca, jo també.Abans que ens donin l'entradali faig senyal perquè surti un moment.L'abric li queda dins, sobre les bosses.Vol saber si em passa alguna cosa.Li dic el que vaig sentir al talleri el que vaig negar l'endemà.Ella havia repetit la meva històriaquan algú preguntava per la Núria.No era així com t'ho vaig dir.La primera veu puja; nosaltres, encara no.No em donis l'entrada amb el peu.«Tu sabies que jo ho explicava.»Li responc que sí, en veu baixa.Em fa dir qui més ho sap.Li dono els noms sense buscar-li la cara.Li demano que ho torni a explicar.«A qui?», diu, i se li veuen les dents.Recorda gent que s'ha mort;jo no havia comptat amb aquests noms.No era així com t'ho vaig dir.No em donis l'entrada amb el peu.La Cèlia entra a buscar l'abric.Jo torno quan ja estan cantant.M'he d'alçar per veure el director.L'entrada em passa sense haver cantat.La primera veu puja; nosaltres, encara no.No em donis l'entrada amb el peu.No sé si vindrà a l'assaig següent.
