La noia m'ajusta la capai em pregunta si me'l talla igual.És la primera vegada que em toca.Té els dits freds darrere l'orella.«La mare et coneixia,treballava amb tu al teler.»Diu «la Núria», amb les tisores obertes.Jo faig veure que tinc un cabell als llavis.Tu hi eres aquell dia, oi?Aquí al costat, una mica més curt.Acaba, que encara no tinc pressa.«Jo encara no havia nascut.A casa no en parlàvem gaire.Diuen que ella no va fer cas,que l'Andreu va pagar-ne les conseqüències.»Li pregunto com està ara,com si m'hagués parlat d'una grip.La noia m'aixeca el serrell:«Tu hi eres aquell dia, oi?»Aquí al costat, una mica més curt.Acaba, que encara no tinc pressa.Deixo de moure el cap,li dic que sí sense somriure.Ha de venir una altra donaa acabar-me la banda esquerra.Quan em treuen la capali demano si la puc veure.La noia em diu que l'hi preguntarà.Em quedo a esperar dreta,amb els cabells tallats al coll.Acaba, que encara no tinc pressa.Aquí al costat, una mica més curt.La noia torna amb el telèfon a la mà.
