El divendres després de l'accidentem van donar la bata amb la ratlla blava.La Núria duia la ratlla blanca.Jo encara no havia tornat al teler d'ella.El Ramon va dir «et toca»,em va posar la bata al braç.La màniga em cobria els dits.Ell va riure: «Ja te la faràs teva.»La ratlla blava va per fora.No em va petita aquesta bata.Passa, que ara et toca a tu.A la sortida em van felicitar.Una dona em va tocar la galta.Jo sabia la parada de la Núria,vaig agafar el camí més llarg.El sou nou arribava a casaabans que jo em tragués els botins.Vam pagar de cop les ulleres de la nena.Les va provar al meu nas abans de posar-se-les.La ratlla blava va per fora.Passa, que ara et toca a tu.Vaig explicar que hi havia més feina,que havia après a portar un grup.Quan deien el nom de l'Andreudemanava qui feia el seu torn.El dilluns em vaig posar la bata.Em van deixar parlar la primera.Vaig repartir els llocs de les altres.El de la Núria, a una noia nova.No em va petita aquesta bata.La ratlla blava va per fora.La noia em va dir «gràcies».
