El Suec — El que vaig callar 01. El nom de la mare La noia m'ajusta la capa i em pregunta si me'l talla igual. És la primera vegada que em toca. Té els dits freds darrere l'orella. «La mare et coneixia, treballava amb tu al teler.» Diu «la Núria», amb les tisores obertes. Jo faig veure que tinc un cabell als llavis. Tu hi eres aquell dia, oi? Aquí al costat, una mica més curt. Acaba, que encara no tinc pressa. «Jo encara no havia nascut. A casa no en parlàvem gaire. Diuen que ella no va fer cas, que l'Andreu va pagar-ne les conseqüències.» Li pregunto com està ara, com si m'hagués parlat d'una grip. La noia m'aixeca el serrell: «Tu hi eres aquell dia, oi?» Aquí al costat, una mica més curt. Acaba, que encara no tinc pressa. Deixo de moure el cap, li dic que sí sense somriure. Ha de venir una altra dona a acabar-me la banda esquerra. Quan em treuen la capa li demano si la puc veure. La noia em diu que l'hi preguntarà. Em quedo a esperar dreta, amb els cabells tallats al coll. Acaba, que encara no tinc pressa. Aquí al costat, una mica més curt. La noia torna amb el telèfon a la mà. 02. La bata nova El divendres després de l'accident em van donar la bata amb la ratlla blava. La Núria duia la ratlla blanca. Jo encara no havia tornat al teler d'ella. El Ramon va dir «et toca», em va posar la bata al braç. La màniga em cobria els dits. Ell va riure: «Ja te la faràs teva.» La ratlla blava va per fora. No em va petita aquesta bata. Passa, que ara et toca a tu. A la sortida em van felicitar. Una dona em va tocar la galta. Jo sabia la parada de la Núria, vaig agafar el camí més llarg. El sou nou arribava a casa abans que jo em tragués els botins. Vam pagar de cop les ulleres de la nena. Les va provar al meu nas abans de posar-se-les. La ratlla blava va per fora. Passa, que ara et toca a tu. Vaig explicar que hi havia més feina, que havia après a portar un grup. Quan deien el nom de l'Andreu demanava qui feia el seu torn. El dilluns em vaig posar la bata. Em van deixar parlar la primera. Vaig repartir els llocs de les altres. El de la Núria, a una noia nova. No em va petita aquesta bata. La ratlla blava va per fora. La noia em va dir «gràcies». 03. La dona de davant La Berta diu que l'Elena em voldria venir a parlar. Li demano si ha pagat el tall. La meva filla no em troba la gràcia. L'he vista al quiosc del mercat i he passat amb la compra. Hem anat a comprar a la mateixa plaça sense haver de caminar juntes. Què vols que faci amb això? Digues-ho abans que torni la Berta. Acosta't, que no et sento bé. Jo vaig començar en una altra fàbrica. Entrava quan els nens sortien d'escola. Em vaig perdre la primera funció; la Berta va fer d'arbre sense veure'm. Li vaig dir que m'havia quedat aturada, que no podia passar pel pont. El pont no tenia res trencat. No volia tornar a dir «la feina». Què vols que faci amb això? Acosta't, que no et sento bé. Ara l'Elena arriba més d'hora del que li havíem dit les dues. L'haig de fer esperar al pati. Encara estic donant menjar al gos. Ella no m'agafa el braç. El gos li olora els turmells. Aparto el morro amb el genoll i li pregunto què ha vingut a dir-me. Digues-ho abans que torni la Berta. Què vols que faci amb això? Encara em queda menjar a la mà. 04. Res El Ramon va tancar les finestres. Al despatx encara hi havia soroll. Ens va fer passar d'una en una i no ens va dir res de l'Andreu. Em va preguntar si havia sentit que la Núria volgués parar. Li vaig dir que no havia sentit res. M'ho va tornar a fer repetir. Digues-ho una altra vegada, Elena. No he sentit res, no he sentit res. Ja pots tornar al teu lloc. Jo era al costat de la Núria. Va aixecar el braç i va dir «parem». El Ramon va fer que no amb el cap. Jo vaig abaixar el meu. Després van venir els que prenien notes. Jo vaig tornar a dir que no. Un d'ells va passar al nom següent. Jo em vaig gratar una picada al canell. Digues-ho una altra vegada, Elena. Ja pots tornar al teu lloc. El telèfon va sonar al vespre. La Núria em va dir «soc jo». Li vaig dir que s'havia equivocat. Vaig penjar sense esperar que ho repetís. L'endemà van treure el nom de la Núria de la llista que hi havia a l'entrada. Jo el vaig tornar a llegir al meu cap mentre em rentava aquell canell. No he sentit res, no he sentit res. Ja pots tornar al teu lloc. Vaig entrar abans que sonés l'hora. 05. La màniga curta La dona em duu una camisa i la deixa al costat del mirall. La que em poso per als diumenges té la màniga fins al canell. Avui em posaré l'altra. La Berta ha pujat a avisar. Ha dit que l'Elena ja arriba. No m'ha preguntat quina camisa duc. El meu braç va per dins. Deixa la màniga tal com cau. El botó petit, ja me'l cordo jo. A la platja em donen les bosses i me les treuen a mig camí. N'hi ha que em parlen més fort des de l'any que vaig sortir del taller. La dona m'ajuda amb el coll. No li trec els dits, avui hi arribo malament. Em troba una taca al davant; li dic que no es veu amb la camisa oberta. Deixa la màniga tal com cau. El botó petit, ja me'l cordo jo. La Berta encara duu el casc al braç. Jo li demano per la seva moto. Em diu que encara l'està pagant. L'avisem tots dos que no corri. Quan l'Elena entra a casa la dona se'n va a buscar el pa. L'Elena es posa a mirar-me el braç. Li pregunto si encara fuma. Ella respon sense abaixar els ulls. El meu braç va per dins. Deixa la màniga tal com cau. La jaqueta s'ha quedat al penjador. 06. La sessió de les deu La Núria va comprar dues entrades per a la sessió de les deu. Jo li havia dit que no podia, que l'endemà havíem de llevar-nos. «Ja ens aixecaran elles», va dir, parlant de les màquines. Vam córrer fins al cinema amb l'entrepà embolicat. Dos llocs per a la sessió de les deu. Mou el genoll, que no hi passo. El començament ja te'l diré. A la pantalla un home plorava abans que la dona li digués res. La Núria es va tapar el nas i em va passar la meitat de l'entrepà. Jo havia entès una altra història. Li vaig parlar massa a prop de l'orella. Ella em va veure la cara i va riure; ens van fer callar des de tres files enrere. Dos llocs per a la sessió de les deu. Mou el genoll, que no hi passo. No vam saber el final. Ella va tossir: una engruna se li havia quedat a la gola. Vaig sortir al passadís a buscar aigua. Vam gastar els diners de la tornada en dues ampolles petites. A peu, em va explicar la pel·lícula com si l'hagués vista sencera. Jo encara la feia canviar d'home. El començament ja te'l diré. Mou el genoll, que no hi passo. Vam arribar tard totes dues. 07. A mig matí La Núria m'ha fet anar al pati. El gos ja ha deixat de menjar. Jo he començat amb «fa molts anys» i ella ha mogut el cap una vegada. Li dic que vaig sentir «parem», que el Ramon va fer que no amb el cap. «On eres?», em talla abans d'acabar. Li dic: «Al teu costat.» Era a mig matí, abans del descans. No ho canviïs de lloc ara. Digues quin tros vas sentir. No li demano que m'escolti fins al final. He dut massa coses per dir. Quan li parlo dels fills, de petits, ella s'ajup i retira el bol del gos. «Això ja ho sabia», diu. «El meu gran tampoc no menjava sol.» Jo no li torno a parlar dels nens. Li dic que em van apujar el sou. Era a mig matí, abans del descans. Digues quin tros vas sentir. Ella s'espolsa els pèls del gos. Em pregunta si hi havia el Ramon quan van tornar a fer-me parlar. Li responc que aquella vegada no. Deixo de parlar-li del Ramon. Li dic «també em vas trucar». «Ja ho sé», diu, sense acostar-se. «A l'Andreu, l'hi has dit?» No ho canviïs de lloc ara. Era a mig matí, abans del descans. Li dic que encara no. 08. El rellotge del Ramon El Ramon em rep a la terrassa amb un aparell que li compta les passes. Em diu que ha de caminar cada dia. S'estreny el rellotge al canell abans de seure. Quan li dic per què he vingut em demana si vull un got d'aigua. No li responc a la primera. Em torna a preguntar pel got. Vas fer que no amb el cap. Deixa el recompte, escolta'm primer. No te'n vagis, no hem acabat. Diu que l'havien fet responsable d'una feina que venia de dalt. «No em vas tornar mai la bata.» Jo tinc la mà plana damunt la cuixa. Li demano que vingui amb mi a dir a l'Andreu què va passar. L'aparell fa un soroll petit. Ell mira la xifra i em diu que no. Vas fer que no amb el cap. Deixa el recompte, escolta'm primer. S'alça perquè l'aparell li ho mana. Jo li deixo el got davant. No he arribat a beure'n gens. Ell se l'endú fins a la cuina. No te'n vagis, no hem acabat. Vas fer que no amb el cap. No li dono la mà abans d'anar-me'n. 09. La ràdio L'Elena parla abans que jo segui. Li demano que abaixi la ràdio; el volum és a l'altre costat. Ella em pregunta si la volia engegada. La deixo buscar el que no sap dir. «La Núria va voler que paréssim.» Li pregunto si ho havia sentit. «Jo vaig dir que no», em respon. Abaixa-la, que tapa el que dius. No la tanquis, deixa-la fluixeta. Ara parla, ja t'he sentit bé. Jo havia dit a la Núria que no calia que em vingués a veure. Va deixar una capsa de préssecs. Vaig fer que la tornessin sense obrir-la. L'Elena es tapa la boca. «Deixa'm acabar», li dic. Al camp han fet un canvi i no he sentit qui han tret. No la tanquis, deixa-la fluixeta. Ara parla, ja t'he sentit bé. «Vindré amb tu», diu l'Elena. «Això ho faré sol», li contesto. Tindré prou feina per mirar la Núria a la cara sense que l'Elena em vulgui ajudar. Li pregunto quan tornarà a treballar. Diu que demà hi entra a les sis. Encara porta un grup de dones. No li he demanat com li va. Abaixa-la, que tapa el que dius. No la tanquis, deixa-la fluixeta. Torno a apujar-la quan se n'ha anat. 10. La segona veu La Cèlia sap on ha de respirar i em fa lloc a l'assaig del cor. Fa vint anys que anem a la segona. Quan ella s'equivoca, jo també. Abans que ens donin l'entrada li faig senyal perquè surti un moment. L'abric li queda dins, sobre les bosses. Vol saber si em passa alguna cosa. Li dic el que vaig sentir al taller i el que vaig negar l'endemà. Ella havia repetit la meva història quan algú preguntava per la Núria. No era així com t'ho vaig dir. La primera veu puja; nosaltres, encara no. No em donis l'entrada amb el peu. «Tu sabies que jo ho explicava.» Li responc que sí, en veu baixa. Em fa dir qui més ho sap. Li dono els noms sense buscar-li la cara. Li demano que ho torni a explicar. «A qui?», diu, i se li veuen les dents. Recorda gent que s'ha mort; jo no havia comptat amb aquests noms. No era així com t'ho vaig dir. No em donis l'entrada amb el peu. La Cèlia entra a buscar l'abric. Jo torno quan ja estan cantant. M'he d'alçar per veure el director. L'entrada em passa sense haver cantat. La primera veu puja; nosaltres, encara no. No em donis l'entrada amb el peu. No sé si vindrà a l'assaig següent. 11. El xampú La mare seu al rentacaps quan ja no queden clientes. Li he fet deixar les arracades damunt del full de les reserves. De petita li agafava la pinta. Ella m'aixecava per les aixelles per fer-me arribar al seu cap. Jo només podia pentinar-la per darrere. Fes el cap enrere, una mica més. Si et va als ulls, m'ho dius. Aquesta orella encara no està neta. Quan li vaig preguntar pel taller va dir que els grans també s'equivoquen. Jo vaig entendre que parlava d'ella. No vaig voler que vingués a l'institut. Ara li he sentit tota la història. Li poso massa xampú als cabells. «Que me'ls cobres a tant el pam?» Ella ha començat a riure abans que jo. Jo li vull treure tota l'escuma. Ella s'incorpora per mirar l'hora; encara no he acabat d'esbandir-la. Li baixo el cap amb la mà al front. «Qui et va dir que no vingués?» No faig veure que no l'he sentida. «Ningú», li dic. Em noto els dits aturats al començament del clatell. Aquesta orella encara no està neta. Li aparto l'aigua del nas amb el polze. 12. La palanca Al matí m'he deixat l'esmorzar damunt del seient del tren. He arribat mastegant xiclet que ja no tenia gens de gust. La més jove encara no ens coneix; em toca l'esquena per fer-me girar. Em diu que el fil se li trenca cada vegada al mateix punt. Aparta't, que haig d'arribar-hi jo. No l'engegueu, encara no està bé. La peça sencera no sortirà avui. Li demano que deixi anar les mans. He d'allargar el braç fins a la palanca. Quan ens adonem que s'ha parat ja ve el que compta les peces. Em pregunta si no ho podia arreglar sense fer parar tota la feina. No l'engegueu, encara no està bé. La peça sencera no sortirà avui. Una dona es treu el tap de l'orella. «Ens trauran la prima d'aquesta setmana.» No li dic que ens anirà més bé. Jo també comptava amb aquests diners. Ell vol saber qui ha vist el defecte. La jove ha fet un pas endavant. Li dic el seu nom tal com me l'ha dit i després li dic que he parat jo. Aparta't, que haig d'arribar-hi jo. No l'engegueu, encara no està bé. Li dono la peça a mig fer.